DISSABTE, 13 FEBRER 2016. JUSTO BARRANCO
Les petites sales teatrals nascudes amb la crisi han tirat endavant, i continuen creixent.
Al costat d’Atrium van néixer gairebé alhora Porta 4 i l’Alme ria teatre –de la companyia Gataro– a Gràcia, el teatre Akadèmia, vora la plaça Francesc Macià, la sala FlyHard a Sants… Amb afo raments reduïts –no n’hi ha cap que superi les 150 localitats–, tots han aguantat uns anys en què la cartellera barcelonina ha patit com mai. No només això. Han consoli dat la programació i a les seves aventures se’ls han afegit en els últims tres anys sales com l’explosiva Hiroshima al Poble Sec, El Maldà –de la companyia Els Pirates– al cor del Gòtic o la sala Fènix en ple Raval. Les petites sales han demostrat no ja que tenien un buit sinó que esdevenen imprescindibles per a la ciutat i el país. Com diu Adrià Aubert, que encapçala El Maldà, “les sales petites porten el pes de molta de la programació que es fa a Barcelona i Catalunya”.