fbpx

Cosmètica de l’enemic

Kadiram teatre

Diumenges de gener a les 20.30 hores

Català. Drama. 75 minuts.

Recomanada a partir de 13 anys.

 

Sinopsi

Un home pretén distreure el retard del seu avió amb la lectura; però irromp la inoportuna veu d’un altre, que l’obliga a escoltar el relat d’una vida estranya, angoixant i, finalment, criminal. L’un és víctima d’una confessió que no vol escoltar. L’altre és víctima d’un sentiment de culpabilitat que es consola en la confessió i que busca la venjança. L’un descobreix els seus pecats en els pecats de l’altre. L’altre aconsegueix el seu particular consol traspassant la seva culpabilitat. Dues víctimes, dos enemics.

Fitxa tècnica i artística

Jerome Angust: SANTI MARGARIT

Textor Textel: DAVID ÒBIA

Autor: AMÉLIE  NOTHOMB

Adaptació i traducció:  PABLO LEY

Direcció: FRANCESC AMARO

Ajudant de direcció: ALICIA MUÑOZ

Tècnic de llum i so: RAMON REY

L’obra

En aquesta versió, Jérôme és un jove que mata el temps llegint un llibre, després de rebre l’avís de retard de la companyia d’un vol que l’ha de portar a Barcelona. Textor irromp a la sala disposat a donar-li la tabarra, però Jérôme el rebutja, intenta treure-se’l del damunt com pot, no li fa cas, en principi, fins que la conversa de Textor, en principi gairebé un monòleg amb breus rèpliques de Jérôme, fa un tomb inesperat. Però això no passarà fins a la segona part de l’obra.

Hi ha en l’escriptura de l’autora un alè de misteri que es tradueix en l’adaptació teatral de la novel·la. I la intriga es va construint lentament, al revés del que seria lògic, que s’anés desvetllant. Aquesta mena de deconstrucció fa que l’espectador acabi entrant en la ment de l’escriptora, sempre basculant entre turbulències i un cert lirisme, i que doni a Textor el paper que li correspon.

Vet aquí la justificació del títol, ‘Cosmètica de l’enemic’, perquè el que fan els dos personatges és gratar en l’interior de cadascun d’ells i, a cops de mètode cosmètic, treure’n el costat bo (el menjar dels gats, els passejos bucòlics pels cementiris de Montmartre o Père- Lachaise…, i el costat més cruel, aquell que vegeta, perdut en la memòria, i que no esclata fins que algú o alguna situació —una espera llarga en un aeroport, per exemple— encén la metxa i l’escup com una flamarada.

Pablo Ley que aprofitant les virtuts (que les té) de l’autora, rebaixa els seus defectes i ens proporciona una història neta, ben narrada, amb els ritmes molt estudiats i la intriga ben dosificada. Esporga els elements característic de gènere narratiu, tot i que l’obra de Nothomb inclou molt de diàleg, i basteix una text teatral de ritme àgil assumint riscos només aptes per a un veritable dramaturg.

Cosmètica de l’enemic és una petita joia en què dos actors han de defensar, en un espai petit, gairebé asfixiant, un diàleg brillant, boig, en què la contenció i la mesura interpretativa és clau per no desvetllar abans d’hora el sorprenent desenllaç.

Històric de funcions:
Divendres 14 de juliol a les 21.30 hores, 2017
Dissabtes de març a les 21.30 hores, 2017

Abrir chat